Durant els anys seixanta, els caps visibles de la lluita per la no-segregació, com Martin Luther King i Malcolm X, havien mostrat a l’opinió pública que la població negra dels Estats Units no tolerava més la discriminació racial. Cadascun havia adoptat una filosofia diferent, però es demanava que les figures rellevants de la raça negra_veritables ídols per a tota la societat_, sobretot els esportistes, reivindiquessin des de la seva notorietat pública la situació de la seva gent, l’orgull de ser negre i el desig de tenir els mateixos drets i les mateixes llibertats que els blancs.
Tommie Smith era un afroamericà portentós tant esportivament com intel·lectualment. En la seva etapa universitària va entrar en contacte amb OPHR, el Projecte Olímpic per als Drets Humans, comandat per Henry Edwards, un sociòleg —com el mateix Owens— amb idees en la línia més dura de Malcolm X i que propugnava que els atletes afroamericans no participessin en els jocs representant un país que els discriminava. Van haver-hi moltes diferències i no es va establir un criteri únic.
Tommie va guanyar la medalla d'or als 200 m amb un rècord que va ser seu durant onze anys. El seu compatriota John Carlos va aconseguir el tercer lloc i l’acompanyava al podi. Seguint una filosofia propera a Luther King, va pujar-hi descalç, només amb mitjons negres (humilitat), bufanda negra (orgull), i un guant negre a la mà dreta (el poder negre), que aixecava cap al cel, amb la mirada dirigida al terra, mentre sonava l’himne americà. El seu compatriota, John Carlos (bronze), va fer quasi el mateix, però va aixecar el puny esquerre (unitat de la raça). A més, van convèncer el segon classificat, l’australià Peter Norman, que portés el símbol de l'OPHR.
La imatge va donar la volta al món i va evidenciar el fet negre. Això sí, hi va haver represàlies: els dos membres de l’equip dels Estats Units van ser expulsats immediatament dels Jocs Olímpics i van ser repudiats per sempre més; les seves famílies van ser amenaçades de mort i les seves carreres, estroncades. L’australià Norman també va rebre un correctiu per part de la seva federació. De fet, Austràlia arrossegava un llarg historial de problemes racials i denúncies de discriminació per la situació dels aborígens.
