Muhammad Ali-Haj (en àrab: محمد على), nascut el 17 de gener de 1942 com Cassius Marcellus Clay Jr., és un boxejador nord-americà retirat.
Se'l considera un dels boxejadors més grans de tots els temps i, alhora, un dels més famosos, tant per la seva activitat esportiva com pel seu activisme polític.
L'any 1999 va ser elegit Esportista del Segle per la revista Sports Illustrated.
Ali tenia un estil poc ortodox per ser un pes pesat: es posava les mans als costats en lloc de protegir-se la cara, com es fa en l'estil convencional en la boxa. A més, tenia molta confiança en la seva rapidesa i en el llarg abast dels seus braços per mantenir-se allunyat dels cops dels contrincants. Ali dirigia la gran majoria dels cops al cap dels seus oponents, en un percentatge més elevat que la majoria de boxejadors, i això era una estratègia arriscada, perquè en combats llargs els cops al cos poden ser molt més efectius a l'hora de deixar l'oponent sense forces.
L’any 1967 Ali va refusar servir a l'Exèrcit nord-americà durant la guerra del Vietnam fent ús de l'objecció de consciència. Com a resposta a la pregunta de per què no volia anar a la guerra, Ali va afirmar: "No tinc res contra cap viet-cong". Això sovint s'ha citat de manera errònia amb la frase "cap vietnamita m'anomena negrata".
Ali fou desposseït del seu cinturó de campió i de la seva llicència per boxejar, i fou sentenciat a cinc anys de presó. Aquesta sentència fou revocada tres anys més tard, per decisió unànime del Tribunal Suprem.
Els actes d'Ali de rebuig a ser enrolat en l'exèrcit nod-americà i d'unió a la Nació de l'Islam van convertir-lo en una figura extremadament controvertida i polèmica. Ali va convertir-se en objecte d'odis i sospites fent acte de presència en diverses manifestacions al costat de líders de la Nació de l'Islam com ara Elijah Muhammad i Malcolm X i declarant-los la seva lleialtat en una època en què el corrent general de l'opinió pública nord-americana els veia amb franca hostilitat. Fins i tot semblava que buscava provocar aquestes reaccions, amb punts de vista que oscil·laven des del suport als drets civils fins a l'apologia del separatisme racial.
El 1970 li va tornar a ser concedida la llicència per boxejar, seguint la sentència del Tribunal Suprem, on també es reconeixia el seu dret a no servir l'Exèrcit al·legant motius religiosos.