[...]

- Encara ets jove, però com veus el dia de demà?

Marta: Mentre m’agradi esquiar, m'esforçaré al màxim per seguir esquiant. Si un dia em canso, ho deixaré. Mentre m’agradi, m'hi penso dedicar, i això que la meva germana no entén com em pot agradar tant l’esquí. Sempre em pregunta si no em cansa fer sempre el mateix, i jo li dic que no.

- Els teus amics que no viuen tant de prop la neu, entenen el que fas?

Marta: Quan els dic que tinc amics de Nova Zelanda o Aragó, al·lucinen. També em diuen que, per sacrificar-me tant com em sacrifico, m’ha d’agradar molt el que faig.

- Ja que parlem d’esforç, el que fan els teus pares no està gens malament, oi?

Marta: I tant! No sé si alguna vegada els ho he dit, però sempre els he estat molt agraïda pel que fan. Ja sé que a ells els està costant molt tenir una filla fora de casa, que gairebé no estigui amb ells, però ells em donen molt suport en el tema dels estudis i de les curses. Em vénen a veure sempre que poden. No els puc demanar més.

- Dels llocs on has estat, quins t’han agradat més?

Nova Zelanda i Argentina. Van ser uns mesos que no els canvio per res. Vaig anar-hi amb el meu club i vaig aprendre molt i a la vegada també m’ho vaig passar molt bé. Vam fer-hi amics i vaig millorar el meu anglès.

- Exterioritzes els teus èxits esportius?

No gaire, encara que sí, me n ’alegro molt. Se’m veu contenta, però s’ha de pensar que, quan et surt bé alguna cosa, no és qüestió que vagis dient que has guanyat a tothom. Jo sempre intento ser respectuosa i no fer-me notar gaire.

- Com és la rivalitat amb la resta de companyes de l’equip?

M’agrada perquè hi ha molta companyonia. Som amigues, però a l’hora de competir som rivals. Si un dia guanya una altra, no passa res.

- És a dir, que et veus capacitada per donar el màxim de tu mateixa i ser el referent blanc?

Treballo amb aquesta idea. El temps ho dirà. Jo seguiré entrenant al màxim per aconseguir-ho.