Responsabilitat: “Capacitat de respondre d’alguna cosa, de garantir la realització d’una tasca, el compliment d’un deure, de donar-ne raó”.

Deure: “Allò que hom ha de fer per obligació moral”

Obligació: “Allò que hom és constret a fer, deute imposat per una llei, un contracte, una prometença, les conveniències socials, la gratitud, etc.

El deure és més de naturalesa moral, espiritual; se sent com a quelcom que surt de nosaltres mateixos. L’obligació sembla, en canvi, quelcom imposat des de fora, i que afecta més a la pràctica. Així el deure s’entén més com a responsabilitat i l’obligació com a imposició

Urbanitat: Qualitat de la persona que posseeix bones maneres, que conviu en grup respectant la personalitat d'altri i que observa les normes de convivència i de tracte social.

Educació: Bones maneres, urbanitat. Atenció: 3 f Demostració de consideració, gentilesa, cortesia.

Respecte: Deferència, sentiment de reverència envers algú per raó dels seus mèrits, del seu rang, del seu saber, de la seva edat, etc. El respecte envers els pares, els vells, els mestres. Un home que mereix respecte. 2 Manifestació concreta d'aquest sentiment amb accions o paraules. Parlar amb respecte d'algú.

Tolerància: Actitud teòrica i pràctica de qui respecta les conviccions d'altri en matèria religiosa, política, ètica, artística, etc, i no n'impedeix l'exercici.

Cortesia: 1 Qualitat de cortès. 2 Demostració d'urbanitat extrema, especialment salutació inclinant el cos, llevant-se el capell, etc.

Cortès: adj 1 Que té molta urbanitat. Una persona cortesa. És cortès amb tothom. 2 Que demostra o expressa molta urbanitat. Ha tingut paraules corteses per a tothom. Llenguatge cortès.

Gentilesa (gentil): De maneres delicades, ple de gràcia, cortès, afectuós

Afable: Agradable, gentil, bondadós en la conversa i en el tracte.

Bondat: Qualitat de qui és bo per a altri, que és inclinat a fer bé

Bo: Caracteritzat per la bondat moral. Era molt bon home. Una bona persona.

Benigne: Que té o que mostra una disposició a voler bé, a la benevolència.

Modèstia (modest): Que no sent, no mostra, una alta opinió de si mateix, no orgullós, no vanitós.

Senzillesa (senzill): Dit d'una persona que es capté amb naturalitat, sense artificis, ostentació, etc

Honradesa (honrat): Que no fa accions dolentes, especialment actes deslleials, furts, enganys.

Honestedat (honest): Que es conforma al que exigeix el deure, la probitat, que és conscienciós.

Probitat: Rectitud a obrar, integritat de consciència, honestedat.

Integritat (íntegre): Absolutament probe, incorruptible.

Justícia: Virtut moral per la qual hom pensa i obra segons dret i veritat. Allò que cal fer segons dret i raó.

Equanimitat (equànime): Que és sempre d'ànim serè i just en tots els casos i envers tothom. Propi d'una persona equilibrada i justa.

Equitat: Justícia natural (per oposició a justícia legal). Adaptació de la norma jurídica a les particularitats de cada cas concret, per evitar una interpretació rígida dels preceptes legals d'acord amb l'esquema general de les normes jurídiques.

Solidaritat: El fet d'ésser solidari amb altres, de compartir-ne les idees, els propòsits i les responsabilitats. // Relació de fraternitat, de companyonia, de recíproc sosteniment, que lliga els diversos membres d'una comunitat, col·lectivitat, en el sentiment de pertinença a un mateix grup i en la consciència d'uns interessos comuns // Conjunció o acord de diverses persones per a tenir un dret o complir una obligació.

Companyonia: Harmonia entre companys // Solidaritat amb els companys.

Company: Persona que n'acompanya una altra o està en la companyia d'una altra, habitualment o circumstancialment, per elecció o per casualitat.

Amistat: Lligam afectuós entre dues persones, afecció d'una persona envers una altra enfora dels lligams de la sang i de l'amor sexual. Bona intel·ligència, bones relacions (entre pobles, corporacions, etc).

Cooperació: Acció concertada entre els membres d'un grup social per a la consecució d'un fi. Cooperar: Prendre part en una obra amb altres.

Confiança: Seguretat d'aquell qui compta amb el caràcter, la capacitat, la bona fe, la discreció, d'algú. // Seguretat d'aquell qui compta amb si mateix. // Seguretat d'aquell qui compta amb alguna cosa. // Relació existent entre persones que es tenen mútuament confiança, franquesa.

Esforç (esforçar-se): Desplegar algú la seva força física o moral a vèncer una resistència, a aconseguir quelcom vencent dificultats.

Afany (afanyar): tr Procurar-se amb treball (alguna cosa). Treballar sol•lícitament. Lliurar-se activament a una tasca, a una acció. Fer diligències actives per aconseguir alguna cosa.

Superació: Vèncer un obstacle, una dificultat, etc. // Fer alguna cosa millor que altres vegades, anar més enllà.

Voluntat: Facultat, específica de l'ésser humà, de voler, de determinar lliurement els seus actes, poder de fer o no fer una cosa. Capacitat per a fer quelcom que comporta un esforç o que constitueix una obligació o una privació, contra la pròpia tendència o inclinació natural. // força de voluntat Capacitat per a endurar o per a imposar-se esforços o privacions.

Perseverança: Persistència en alguna cosa empresa, prossecució continuada en quelcom començat.

Constància: Qualitat de constant, fermesa infrangible.

Constant: Que no cessa d'ésser el mateix; ferm, perseverant

Llibertat: Possibilitat de decidir per si mateix sobre la pròpia conducta i sobre el sentit o la configuració del propi ésser, la qual comporta una capacitat d'elecció entre diverses alternatives // Capacitat de la voluntat humana per a dirigir-se al bé. // Qualitat de l'ésser que gaudeix d'aquesta llibertat, condició de l'home lliure.

Paciència: Virtut o qualitat del qui sap suportar sense pertorbació de l'ànim els infortunis, les ofenses i els treballs. Armar-se de paciència. Perdre la paciència. Tenir paciència. Prendre's alguna cosa amb paciència. //Virtut cristiana oposada a la ira

Pau Autocontrol Diàleg